Maryse Condé

Maryse Condé

Biografia
Naixement	(fr) Marise Liliane Appolline Marcelle Boucolon 11 febrer 1934 Pointe-à-Pitre (Guadalupe)
Mort	2 abril 2024 (90 anys) Ate (França)
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise
Formació	Universitat de la Sorbona Nova - literatura comparada (–1976)
Director de tesi	René Étiemble
Activitat
Camp de treball	Escriptura creativa i professional, periodisme, ciència de la literatura, forma dramàtica i educació
Ocupació	escriptora, dramaturga, escriptora de literatura infantil, professora d'universitat, especialista en literatura
Ocupador	Universitat de Califòrnia a Berkeley Universitat de París X Nanterre Universitat de Virgínia Universitat de Colúmbia Universitat de Maryland
Obra
Obres destacables (1986) I, Tituba, black witch of Salem (en) (2000) Célanire cou-coupé
Premis
(30 novembre 2019)  Gran Creu de l'Orde nacional del Mèrit (2018)  Nou Premi de l'Acadèmia de Literatura (11 juliol 2014)  Oficial de la Legió d'Honor (2010)  Gran Premi de Novel·la Métis (2009)  Trofeus d'arts afrocaribenyes (2007)  premi Tropiques (2005)  Premi del Llegat Hurston/Wright, per l'obra Célanire cou-coupé (2003)  Gran Premi Metròpoli Blava (2001)  Comanador de les Arts i les Lletres (1997)  Premi Carbet de la Caraïbe et du Tout-Monde (1988)  premi Anaïs Ségalas (1987)  Beca Guggenheim  Programa Fulbright

Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 11 de febrer de 1934 - Ate, 2 d'abril de 2024) va ser una escriptora de Guadalupe, reconeguda feminista i activista difusora de la història i la cultura africana al Carib. Destaca la seva vasta productivitat com a autora i la seva versatilitat per escriure ficció històrica, contes, novel·les, assajos, poemes i altres gèneres. És especialment coneguda per la novel·la Segu (1984-1985). El 2018 va guanyar el Nou Premi de l'Acadèmia de Literatura, atorgat enlloc del Premi Nobel de Literatura.

Biografia

Nascuda amb el nom de Maryse Boucolon a Pointe-à-Pitre va ser la petita de vuit germans. Després de graduar-se a l'escola secundària la van enviar al Lycée Fénelon i a la Sorbona a París, on va obtenir un doctorat en Literatura Comparada. El 1959 va contreure matrimoni amb Mamadou Condé, un actor guineà. Després de graduar-se, va ser professora a Guinea, Ghana i el Senegal. El 1982 es va divorciar, però va tornar a casar-se a l'any següent amb Richard Philcox, traductor a l'anglès de la majoria de les seves novel·les. El 1985 Condé va obtenir una beca Fulbright per ensenyar als Estats Units i va ser professora a la Universitat de Colúmbia a Nova York.

A més dels seus escrits, Condé va tenir una distingida carrera acadèmica. El 2004 es va retirar de la Universitat de Colúmbia com a professora emèrita de francès. També va ensenyar a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, Universitat de Califòrnia a Los Angeles, Universitat de Virgínia i a la Universitat de París-Nanterre.

Carrera literària

Les novel·les de Condé exploren assumptes racials, de gènere i culturals en una varietat d'eres històriques. Un dels seus treballs més coneguts, Segu (1984-1985), tracta sobre l'Imperi de Bambara al Mali del segle xix, la memòria i el contacte d'aquests pobles i dels seus déus ancestrals. En la novel·la, Dusika Taoré, un cap africà, no podrà evitar que les famílies es desintegrin en el regne de bambara i experimentin l'esclavitud, la conversió a una nova religió i el colonialisme. Tot això des d'un punt de vista polític i qüestionador de la diàspora.

També ha tractat els Judicis de Salem a Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem (1986), i la construcció al segle xx del Canal de Panamà i la seva influència a la creixent classe mitjana centreamericana a La vie scélerate (1987). Les seves novel·les se centren en les relacions entre els pobles africans i la diàspora, especialment al Carib. Ha pres una distància considerable de la majoria dels interessos dels moviments literaris del Carib, com la negritud, i ha abordat sovint temes amb una forta mirada feminista. Activista tant a la feina com en la seva vida personal, Condé va declarar: «no podria escriure qualsevol cosa, tret que tingui una importància política segura». Les seves obres posteriors van prendre un gir autobiogràfic, com a Memòries de la meva infantesa i Victoire, una biografia de la seva àvia. Célanire colltallat té també rastres de la seva besàvia paterna.

Obra publicada

• Heremakhonon (1976), reed. En attendant le bonheur (1988)
• Une saison à Rihata (1981)
• Ségou: Les Murailles de terre(1984)
• Ségou: La Terre en miettes (1985)
• Pays mêlé, seguit de Nanna-ya (1985)
• Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem (1986; Tigre de Paper, 2021)
• La vie scélerate (1987)
• Travessa del manglar (1989; L'Agulla Daurada, 2022)
• An Tan Revolysion (Play, 1989)
• Les derniers rois mages (1992)
• La colonie du Nouveau Monde (1993)
• La migració dels cors (1995; L'Agulla Daurada, 2023)
• Desirada (1997)
• Le Cœur à rire et à pleurer : contes vrais de mon enfance (1999)
• Célanire cou-coupé (2000)
• La Belle Créole (2001)
• Rêves amers (2001)
• Histoire de la femme cannibale (2005)
• Victoire, les saveurs et les mots (2006)
• Comme deux frères (2007)
• Les Belles Ténébreuses (2008)
• En attendant la montée des eaux (2010)
• La Vie sans fards (2012)
• Mets et Merveilles (2015)
• Le Fabuleux et Triste Destin d’Ivan et d’Ivana (2017)
• L'évangile du nouveau monde (2021)

Enllaços externs

• Treballs sobre Maryse Condé a Open Library